Rigor

Rigor o “és que ho diu tothom”?

Em fereix profundament que algunes persones no cuidin la llengua que parlen diàriament. No escolten per entendre. Escolten per respondre. Amb la qual cosa es deixen anar sense reflexionar en com ha de ser la parla pròpia, l’idiolecte, la carta de presentació de cadascú.

M’esparvera la falta de professionalitat d’editorials, mitjans de comunicació, institucions educatives i de prestigi quan es mostren al món amb textos, eslògans, cartells i reclams plens de faltes. I no parlo de faltes d’ortografia, només. Faltes gramaticals. Errors de picatge. Calcs. Errors de forma. Com és que no es fan revisions? Ningú no ho repassa, corregeix, llegeix una segona vegada?

Des del clàssic “PER L’ALTRE PORTA” passant per uns quants “TENIR QUE” o alguns “HI HAN” fins a xocs visuals com ara “TANCAT PER VACANSAS”, no som gaires els qui ens hi fixem, i menys encara els qui pensem que no costa tant ser rigorosos i fer les coses bé.

“Ho diu tothom. Sona millor. És més natural. Ai, total… Així m’entenen. No passa res.”

Doncs si ho comencem a dir bé la cosa circularà i anirem capgirant l’errada.

L’opció correcta sempre sona millor. 

La farem natural quan la fem servir més.

Prou de conformismes.

També t’entenen si ho dius correctament.

Passa que ens quedem sense llengua. Anem fabricant la versió híbrida 4.0 i ens quedem tan amples. Doncs no.

Defensem la llengua. Tinguem-ne cura. Preservem-la. Fem-la viva, sí. Fresca, també. Poc recargolada, i tant. Però sanegem-la d’imperfeccions i retornem-la al seu regust original.

Llavors sonarà bé. Perquè ens ressonarà a totes i tots. Segur.