Darrerament regna el desconcert al món educatiu. Davant de tanta incertesa, educadors i aprenents han quedat instal·lats en la idea que no sabem cap on anem, no sabem com serà el futur de cap professió, i l’èmfasi recau en la innovació, la creativitat i la ludificació. Així, anem apedaçant la falta de respostes i, mentrestant, qui dia passa, any empeny. La clara manca d’ingressos i d’encerts de certs governs en matèria educativa passa una factura enorme a la societat actual.
Ens cal tornar a l’essència, admetent que la incertesa ja forma part del nostre dia a dia. Cal ser valents i fer una aposta clara i ferma. Una aposta pel meravellament dels més menuts. Una aposta per l’interès per conèixer i descobrir dels infants ja més grandets; una altra per l’inquietud i el pensament crític dels joves i adolescents. I una aposta per la formació continuada, motivadora i engrescadora dels adults.
La qualitat educativa és bàsicament mirar l’infant o l’aprenent i saber-lo llegir. Saber atendre’l. Saber extreure’n tot el potencial. Sense etiquetar-lo. Amb calidesa i fermesa. Saber vetllar per l’equitat i per l’excel·lència alhora. Saber dir NO quan es demana aconseguir aquest equilibri amb més de 25 alumnes a l’aula. I si els nos no es tradueixen en millores immediates, cal ser transparents amb les personetes i persones que són davant nostre i fer-los saber que, almenys, s’intentarà.
La qualitat educativa també s’ha de poder recolzar en unes famílies que prediquin amb l’exemple de l’esforç, la perseverança i l’interès pel saber. I en una societat que valori el coneixement, la cultura, l’esforç i la meticulositat.
Més llibres. Més converses. Més art. Més contemplació. Més natura. Més saviesa.
Entre tots, hi podem arribar. I ara que sembla que tornem a l’essència en moltes coses, i que el món s’ha aturat per circumstàncies no volgudes, tenim davant una oportunitat d’or per transformar-lo i transformar-nos.
Amb convicció educativa, assolirem la qualitat.
