Ara que estan tant de moda els gurus de l’ordre amb la cèlebre Marie Kondo al capdavant (algun dia obrirem debat sobre si realment es pot viure amb només 30 llibres a casa), la gent es pren més seriosament el tema del canvi d’armaris i de les neteges a fons.
Una curiositat cultural és que a Suïssa el mes de març porta una etiqueta incorporada que és “el mes de les grans neteges primaverals”. Us sorprendríeu del desplegament mediàtic i del gran ventall d’ofertes a botigues i supermercats en aquest sentit. Tot el país es conjura per ventilar cases de dalt a baix, ordenar-ne els diversos espais, canviar fundes de tota mena i revisar els fons d’armaris.
Tot plegat, una bona metàfora d’un exercici lingüístic que us volem proposar des de Filolàlia. Revisem el nostre fons d’armari d’expressions genuïnes en la pròpia llengua, de frases fetes, de paraules en desús, de mots que ens deien els avis i àvies i que malauradament es van perdent pel camí de l’empobriment idiomàtic actual.
Per exemple: per què no recuperem expressions tan senzilles de fer servir com ara “en un tres i no res” i deixem de banda manlleus i calcs del tipus “en un plis-plas”, que no ens pertoquen per res del món? Darrerament a Filolàlia ens hem adonat que és ben fàcil incorporar al nostre vocabulari tot un seguit de frases fetes o d’expressions (“de pa sucat amb oli”, “tocat del bolet”, “fer l’animal” i un llarg etcètera) i retre un bon homenatge a la llengua i a tantes persones que, abans de nosaltres, les feien servir de manera espontània, natural i convençuts que parlaven com calia.
Evidentment aquesta proposta és extrapolable a totes les llengües del planeta. Esforcem-nos a depurar-les i a rescatar dels fons d’armari respectius “peces” que són vàlides en qualsevol registre i ocasió.
Parlem bé. Enriquim la llengua. Encomanem-ho als més joves. És feina de tots. I tot un plaer, per què no dir-ho.
