‘Words travel worlds. Translators do the driving’.

Anna Rusconi

Musicar la parla: el baby talk

Comparteix l'article

Llegim un article del New York Times interessantíssim sobre un ambiciós estudi intercultural que demostra que els adults de tot el món parlen i canten de manera molt semblant als nadons.

El que en anglès es coneix com a baby talk (i de manera formal com a parentese) sembla que és universal per als humans de tot el món. En l’estudi mencionat, més de 40 científics van ajudar a recopilar i analitzar 1.615 gravacions de veu de 410 progenitors de sis continents, en 18 idiomes i de diverses comunitats: rurals i urbanes, aïllades i cosmopolites, les que fan servir internet amb habilitat i les que estan desconnectades.

Els resultats, publicats a la revista científica Nature Human Behavior, van mostrar que, en cadascuna d’aquestes cultures, la forma en què els pares parlaven i cantaven als seus fills diferia de la manera de comunicar-se amb els adults, i que aquestes diferències eren molt similars d’un grup a un altre.

L’estudi suggereix que la parla i les cançons infantils compleixen una funció, independentment de les forces culturals i socials. Ofereixen un punt de partida per a futures investigacions sobre nadons.

Des de fa temps, els científics asseguren que els sons que fan els humans quan s’adrecen als seus nadons compleixen un seguit de funcions evolutives i de desenvolupament importants. Per exemple, el parentese pot ajudar alguns nadons a recordar millor les paraules i els permet relacionar els sons amb les formes de la boca, cosa que dona lògica al caos que els envolta. A més, les cançons de bressol poden calmar un nadó que plora i una veu més aguda pot mantenir millor la seva atenció.

En aquest nou estudi es va descobrir que els sons de la parla infantil o parentese difereixen en 11 aspectes de les converses i cançons dels adults en tot el món. Algunes d’aquestes diferències poden semblar òbvies, com ara, per exemple:

– La parla infantil té un to més agut que la dels adults

– Per tant, tendim a parlar en un to més agut als nadons.

– Les cançons de bressol són més suaus. 

– La gent tendeix a provar molts sons i combinacions vocàliques diferents quan parla amb els nadons.

– La parla dels nadons també s’assembla a la melodia de les cançons.

En el futur, doncs, caldrà ampliar aquest tipus d’estudis per mirar d’esbrinar quins elements són importants per a l’aprenentatge del llenguatge.

(Text inspirat en un article publicat recentment al The New York Times)

Més articles!

ca