‘Words travel worlds. Translators do the driving’.

Anna Rusconi

Musicar la parla: el baby talk

Comparteix l'article

Llegim un article del New York Times interessantíssim sobre un ambiciós estudi intercultural que demostra que els adults de tot el món parlen i canten de manera molt semblant als nadons.

El que en anglès es coneix com a baby talk (i de manera formal com a parentese) sembla que és universal per als humans de tot el món. En l’estudi mencionat, més de 40 científics van ajudar a recopilar i analitzar 1.615 gravacions de veu de 410 progenitors de sis continents, en 18 idiomes i de diverses comunitats: rurals i urbanes, aïllades i cosmopolites, les que fan servir internet amb habilitat i les que estan desconnectades.

Els resultats, publicats a la revista científica Nature Human Behavior, van mostrar que, en cadascuna d’aquestes cultures, la forma en què els pares parlaven i cantaven als seus fills diferia de la manera de comunicar-se amb els adults, i que aquestes diferències eren molt similars d’un grup a un altre.

L’estudi suggereix que la parla i les cançons infantils compleixen una funció, independentment de les forces culturals i socials. Ofereixen un punt de partida per a futures investigacions sobre nadons.

Des de fa temps, els científics asseguren que els sons que fan els humans quan s’adrecen als seus nadons compleixen un seguit de funcions evolutives i de desenvolupament importants. Per exemple, el parentese pot ajudar alguns nadons a recordar millor les paraules i els permet relacionar els sons amb les formes de la boca, cosa que dona lògica al caos que els envolta. A més, les cançons de bressol poden calmar un nadó que plora i una veu més aguda pot mantenir millor la seva atenció.

En aquest nou estudi es va descobrir que els sons de la parla infantil o parentese difereixen en 11 aspectes de les converses i cançons dels adults en tot el món. Algunes d’aquestes diferències poden semblar òbvies, com ara, per exemple:

– La parla infantil té un to més agut que la dels adults

– Per tant, tendim a parlar en un to més agut als nadons.

– Les cançons de bressol són més suaus. 

– La gent tendeix a provar molts sons i combinacions vocàliques diferents quan parla amb els nadons.

– La parla dels nadons també s’assembla a la melodia de les cançons.

En el futur, doncs, caldrà ampliar aquest tipus d’estudis per mirar d’esbrinar quins elements són importants per a l’aprenentatge del llenguatge.

(Text inspirat en un article publicat recentment al The New York Times)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Més articles!

Ko Tozawa

KO TAZAWA ENS FASCINA

A Filolàlia, ens fascina el professor i traductor, Ko Tazawa (Yokohama, 1953-Kobe, setembre de 2022).    Ens fascina la gran

Musicar la parla: el baby talk

Llegim un article del New York Times interessantíssim sobre un ambiciós estudi intercultural que demostra que els adults de tot

ca