No fa gaire em va arribar per les xarxes socials una mena de test per recuperar expressions que (suposadament) feien servir els nostres avis. La sorpresa va ser trobar-hi expressions que, particularment, encara faig servir Em dec fer gran…
Però de tota manera, no cal que anem gaire lluny per posar-nos nostàlgics i recuperar paraules. Us heu adonat que darrerament les coses es cancel·len en comptes d’anul·lar-se o suspendre’s?
El contacte amb altres llengües fa que els manllevem paraules. El que és un mecanisme que serveix per omplir un possible buit de la llengua (exemples clars en serien “sauna”, “iglú”, “anorak”…) pot acabar servint també per homogeneïtzar i perdre lèxic genuí. Sovint aquestes incorporacions són mers calcs o traduccions literals que inicialment fins i tot ens poden grinyolar però que normalitzem fins a substituir i oblidar com en dèiem “abans”. Veureu que d’exemples quotidians n’hi ha molts.
Abans els macarrons (posem per cas) no ens agradaven gens o no els suportàvem o els trobàvem dolentíssims. Ara els odiem.
Abans les idees ens convencien, les assumíem… Ara les idees o els arguments els comprem.
Abans els micròfons els apagàvem o els enceníem. Ara ens mutegem o desmutegem.
Abans demanàvem hora per anar al metge o renovar-nos el passaport. Ara demanem cita (amb l’innecessari adjectiu “prèvia”!).
Abans ens presentàvem per una oferta de feina, ara hi ha qui hi “aplica”.
Abans un concepte no s’adeia a una situació o no s’hi corresponia, ara es veu que no “aplica”.
En plena pandèmia, el coronavirus va començar a tenir diferents “soques”, i en qüestió de setmanes les “soques” van passar a ser “variants”.
Les llengües evolucionen, cert, s’adapten a les necessitats comunicatives que ens planteja el moment que vivim però també les erosionem substituint mots plens de sentit i vigència per d’altres que senzillament són fruit de traduccions literals repetides una i una altra vegada.
Mercè Amat
