No patiu, no entrarem en temes escatològics ni de necessitats fisiològiques vàries. La idea és més aviat comentar el gran món de les portes dels lavabos públics o d’establiments diversos, un cop ens hi hem tancat a dins.
Us heu fixat que són tot un exercici lingüístic? Destaquem-ne alguns aspectes formals.
EXPRESSIÓ ESCRITA: bàsicament, va d’això. La gent s’hi expressa per escrit. Les tipologies textuals són de diversa índole, tot i que la brevetat sol ser el comú denominador. Versos, cites, frases, rimes, endevinalles, comentaris, commemoració de dates significatives, jocs de paraules, insults: n’hi ha per triar i remenar.
COMPRENSIÓ LECTORA: el que és difícil és ignorar els comentaris de les portes quan t’atures a fer la necessitat desitjada, de manera que la comprensió lectora està garantida. De vegades l’exercici de comprensió comença per desxifrar les grafies que componen el missatge en qüestió; d’altres vegades es tracta d’entendre el contingut de la cosa. Però curiosament la reacció del lector sempre es produeix, ja sigui en forma de rialla, somriure, ganyota, enrojolament o sospir alterat.
CAPACITAT DE SÍNTESI: la que tantes vegades es demana als centres educatius. Qui ho diu que els alumnes no saben resumir, sintetitzar o anar al gra? A les portes dels lavabos es demostra que tots en som autèntics mestres! Poc espai i poc temps: la fórmula perfecta per aconseguir dir el que es vol dir sense embuts.
REGISTRE: de formal, poc. Passem directament del neutre a l’informal, col·loquial i fins i tot vulgar. Hi apareixen girs, calcs, expressions idiomàtiques, improperis, etc. Molt enriquidor.
LLENGUATGE COL·LOQUIAL: com se n’aprèn! Reguitzell de paraules malsonants, vulgarismes, injúries, retrets, referències sexuals… Allò que sempre diuen els alumnes estrangers que aprenen primer i amb ganes d’una llengua estrangera, als lavabos està servit d’una sola tongada.
ORTOGRAFIA: increïble que tothom se senti ofès quan hi veu alguna falta. Sovint hi ha més correccions que text, en una porta. Us hi heu fixat? Sembla que tothom maleeixi l’ortografia a les aules, però, un cop als llocs més íntims, surten defensors de les paraules ben escrites de sota les pedres (o hauríem de dir de les tasses?). Des de Filolàlia, convidem els professors de llengua a fer-ne fotografies i posar-ho com a exercici de classe: corregiu tot el que pugueu d’aquesta porta. Potser no seria efectiu, però original, segur.
CAL·LIGRAFIA: en aquest punt el ventall és realment ampli. Grossa, lletja, fina, bonica, bruta, polida, minúscula, exagerada, obra d’art…no us talleu, tots els estils hi són benvinguts!
LITERATURA: passa poc, però passa. Alguna cita d’un autor de renom, un fragment d’una obra coneguda, la lletra d’una cançó memorable, versos de tota mena…qui ho diria, oi, que entrar en un vàter es convertiria en experiència literària?
Ara ja ho sabeu. El proper cop que entreu en un lavabo i la porta estigui farcida de gargots…almenys aprofiteu-ne l’experiència lingüística!
