L’altre dia la Laurie Jude ens regalava un article preciós sobre la traducció i a Filolàlia hem volgut complementar-lo amb aquest altre, que parla del món de la correcció. Totes dues vessants són dues cares d’una mateixa moneda: la passió per les llengües i la comunicació.
1. Què fa exactament, un corrector?
El corrector es posa en contacte amb el client que li ha fet l’encàrrec per establir els criteris que marcaran la seva feina: qui són els lectors/oients potencials del text, quin manual d’estil es pren com a base (sobretot si es tracta d’una empresa o entitat) i quin termini té per lliurar la feina.
A partir d’aquí, es pot començar a treballar. Si es pot en paper, sempre millor que a través d’una pantalla. Generalment es faran dues lectures a més de la revisió final: una per detectar errades orto-tipogràfiques i una altra per a qüestions de cohesió textual, registre, estil i contingut.
2. En quin tipus d’errades es fixa?
En moltes i de diversos tipus:
3. Quin és l’objectiu final d’una bona correcció?
4. Què s’hi guanya?
5. Què s’hi perd?
