Ai, l’etern debat sobre si tot, absolutament tot és traduïble o si, al contrari, hi ha coses que clarament no es poden ni intentar traduir…i llavors què fem? Quines solucions adoptem? Notes a peu de pàgines als llibres o a les publicacions en general? Comentaris dels intèrprets afegits en veu una mica més baixa a les interpretacions simultànies (del tipus: “L’orador acaba de fer un joc de paraules en la seva llengua”)? Omissions a les interpretacions consecutives? Recerca d’equivalents que potser perden l’efecte i la gràcia que tenien originalment en mitjans audiovisuals?
Us he de dir que a Filolàlia no tenim un criteri únic i ferm a l’entorn d’aquesta qüestió. Al contrari, pensem que cal adaptar-se a cada context individualment, i que diverses solucions són acceptables en cada ocasió. El que hem de tenir sempre present és el lector o públic de la llengua d’arribada. Quin és l’efecte creat en la llengua original? Com traslladar-lo a la d’arribada? Heus aquí la clau de tot plegat.
Ara, això sí: hi ha excepcions. On no valen ni efectes ni trasllats. Aquí us en deixo una mostra: com traduiríeu la darrera frase d’aquest gag? Segur que vosaltres us en sortiu…a Filolàlia ens hi hem trencat les banyes! Rigueu de gust!
1 comentario
Hola a tots i totes! Quina meravella de pregunta, encara que sigui tan difícil de respondre! Jo, personalment, fa anys que quan algú em pregunta si tot es pot traduir, li remeto a aquest meravellós article d’un gran professor que vaig tenir a la Universitat Autònoma de Barcelona, en Juan Gabriel López Guix. Ell ens explicava que gairebé tots els traductors són una mica bojos, però és d’aquesta bogeria d’on neixen les millors traduccions que permeten l’intercanvi de cultures. Deixo per aquí l’enllaç a l’article, per si un cas voleu donar-li un cop d’ull. Llarga vida a les llengües i als traductors, que tant se les estimen!
https://cvc.cervantes.es/trujaman/anteriores/junio_99/25061999.htm