Com sabeu, el mes d’octubre passat la Txus es va endur el premi de les 14 curiositats publicades justament el dia 14 al blog de Filolàlia. En aquella ocasió, vam publicar una sèrie de preguntes relacionades amb el món de les llengües i la traducció, i la Txus va ser la participant que s’hi va acostar més, amb 13 de 14 respostes correctes.
Ets molt benvinguda per aquí a casa nostra, a Filolàlia. Ja ho saps, oi?
Hem pensat a plantejar-te unes quantes preguntes a una bona usuària de llengües com tu, que també tens bagatge com a traductora i has treballat sempre en llocs on la comunicació amb els altres era clau.
Ens agradria que tots vosaltres, lectors i lectores del blog, també les poguéssiu respondre. Us convidem a deixar-nos les vostres reflexions als comentaris!
Pregunta difícil de respondre! Sóc bilingüe català-castellà, i des de molt petita parlo francès. Alguns aspectes de la meva vida s’associen amb el castellà, cançons de bressol, infantesa, records dels avis; la major part de la meva vida amb el català, i és que és la llengua de l’amor, de la tendresa amb els fills, de la meva quotidianitat. D’altra banda tinc un racó molt especial pel français, la seva musicalitat, la seva cultura, m’encanten “les BDs”, les tires còmiques. Crec que sóc una barreja de tot; les tres llengües, juntament amb l’anglès, fan que sigui com sóc.
2. Hi ha alguna expressió o gir que fas servir molt sovint i que et caracteritza com a parlant?
Penso que hi ha una paraula, “merci”, en français i en català volen dir el mateix tot i que amb entonacions diferents. Les paraules gràcies, si us plau i perdó formen part de mi, és el que em van ensenyar de ben petita i el que he intentat transmetre als meus fills. La gratitud és una de les millor virtuts.
3. Què és el que t’agrada més de treballar dia rere dia en i amb diverses llengües?
M’encanta l’exercici d’agilitat mental que suposa canviar de registre. A més, treballar amb diverses llengües fa que també coneguis diferents cultures, és una finestra oberta a la multiculturalitat.
4. Quina és per tu la dificultat més gran a l’hora de traduir un text?
La dificultat més gran rau, al meu entendre, en conèixer el context i el vocabulari que es demana. És diferent traduir un text jurídic, un text econòmic, un text relacionat amb les ciències de la salut o bé un text literari. Penso que cada traductor té un camp on s’especialitza. És per això que només els traductors jurats poden traduir textos jurídics.
5. I a l’hora d’ensenyar una llengua?
La motivació i l’origen de l’alumnat són importants per poder construir la classe. És molt diferent un alumne que vol aprendre una llengua per iniciativa pròpia o bé aquell que es veu forçat, pels pares, per la feina, a fer-ho. També s’ha de considerar sempre l’origen dels alumnes: és diferent ensenyar llengües romàniques com el francès, el català o el castellà a alumnes que són de països amb parles romàniques, com l’italià, o el portuguès, que tenir alumnes de parles asiàtiques o eslaves. És a dir, és diferent ensenyar francès a un alumne català que a un alumne rus. La familiaritat de les estructures facilita l’aprenentatge.
6. Quina altra llengua t’agradaria parlar?
Doncs m’agradaria parlar alemany. Ho he intentat en diverses ocasions però per manca de temps no ho he acabat de fer. També m’agradaria molt provar l’italià, a veure si així deixo de trepitjar-lo quan vaig a Itàlia.
7. Recordes algun molt bon professor o professora de llengües que tinguessis? Què et quedes d’ell o d’ella?
He tingut la sort de trobar-me amb bons professors; tinc un record especial de l’escola Freta, on vaig aprendre francès de petita i on vaig tenir professors genials, com l’Hèlios Xaudaró, l’Amanda Xaudaró, o la Rose Marie, que em van fer estimar aquesta llengua.
Després a la UAB vaig tenir la gran sort de conèixer en Carles Castellanos, gran traductor i persona amb qui vaig descobrir el mon d’ “Astérix et Obélix”.
8. Quina falta o mal hàbit lingüístic et fa molt mal a les orelles o als ulls?
Entenc que la llengua ha d’estar al servei dels parlants i evolucionar, per exemple crec que la Rosalia fa una bona feina cantant en català, potser és millor sentir a dir “cumpleanys” però que es facin cançons en català. Tot i això, em fa mal sentir dir “això està xupat”, en comptes de dir “bufar i fer ampolles”, o bé sentir a dir “vina a me casa, vaig a te casa”, no entenc perquè es fa aquest gir quan es pot dir “ma casa o casa meva” “ta casa o casa teva”, potser haurem de tornar a posar la cançó d’en Sisa “Qualsevol nit pot sortir el sol” i així recordarem com es diu.
9. Explica’ns una anècdota divertida que t’hagi passat a l’aula, intentant explicar algun aspecte lingüístic a algú.
Els alumnes de castellà no paren de riure quan els explico perquè diem vàter a l’inodor. El castellà és una llengua fonètica, és a dir, que cada fonema es pronuncia. Com que en anglès és diu WATER CLOSET, aquí es va agafar WATER, i com que sona VATER així es va quedar. Passa el mateix amb “wifi” o “futbol”.
10. Sabem que tens fills i que ara mateix tots dos són a l’estranger. Com els has inculcat l’amor per les llengües?
De ben petits i des del respecte a cada llengua, la seva cultura i singularitat. Els meus fills parlen tres llengües a banda del castellà i el català, l’anglès ha estat la primera llengua estrangera que van aprendre i on vam posar l’atenció principal. Amb el francès i l’alemany van començar de petits però com un joc, sense forçar amb exàmens curriculars o seguint un mètode intensiu sinó a través de jocs, pel·lícules, intercanvis o viatges. Cap llengua és millor que una altra, totes sumen i mai no resten. Saber llengües ens fa lliures, ens dona ales per poder volar pel món i no dependre de ningú.
11. Envia un missatge als parlants de llengua catalana!
Estimem la nostra llengua, fem-la viure cada dia amb la nostra parla. És el millor llegat que podem transmetre a les futures generacions.
Moltíssimes gràcies per la teva presència al blog, Txus.
Més gent com tu i el món parlaria un altre idioma, molt més humà i molt més universal.
