‘Words travel worlds. Translators do the driving’.

Anna Rusconi

El procés traductor

Comparteix l'article

Imagineu que us han donat un text per traduir. O un guió televisiu, de cinema, radiofònic, etc. Quins passos seguiríeu, ara?

No hi ha una sola resposta correcta. Però sí algunes recomanacions que volem compartir perquè entengueu una mica més tot el que es cou en el procés traductor.

Abans de començar, haurem fet una lectura en diagonal que establirà tarifes i terminis. Un cop pactats amb el clients, cap d’aquests criteris no podrà canviar; per això cal ser molt acurats en el pressupost i el calendari de lliurament o lliuraments (si es fa per parts, que de vegades passa).

Ara sí: iniciem la tasca. En primer lloc, és imprescindible una segona i bona lectura del text en qüestió. Això ens permetrà endinsar-nos en la temàtica, fixar-nos en termes que ens caldrà buscar i veure globalment si es tracta d’una traducció complicada o no.

A partir d’aquí, establirem els nostres propis terminis. Ens farem un calendari realista que inclogui la fase de recerca, la de traducció i la de revisió.

La fase de recerca consisteix a buscar textos paral·lels, parlar amb especialistes si s’escau i trobar tots els equivalents possibles de la terminologia que ja haurem localitzat prèviament.

La fase de traducció és la més creativa. Cal anar traduint fragments, rellegir-los en veu alta per veure si sonen bé o grinyolen, introduir els canvis necessaris per fer el text més àgil i, sobretot, allunyar-nos suficientment de la llegua original perquè tot plegat soni genuí en la llengua d’arribada. 

Finalment, durant la fase de revisió, que farem per parts i no en un tram sencer (per evitar haver d’anar massa enrere a fer canvis que caldrà anar repetint al llarg del text), ens comportarem com els bons escriptors: deixarem el fragment decidit en repòs durant 24 hores i el reprendrem el dia següent, en la lectura en veu alta solitària o dirigida a un interlocutor per anar retocant errors de tot tipus; de picatge, lapsus, oblits, reiteracions, calcs, etc.

Tampoc no hem d’oblidar que, en el lliurament final i definitiu del text, inclourem sempre un glossari de comentaris sobre els criteris aplicats, ja siguin de caire terminològic, lingüístic, traductològic o general. El client o lector final valorarà que ens haguem pres la feina seriosament i que puguem argumentar en tot moment el perquè d’una tria o una altra en passatges concrets.

Nosaltres, a Filolàlia, ens sentim còmodes treballant així. I vosaltres?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Més articles!

ca