‘The real human currency isn’t money; it’s language’

Ali Smith

CRÒNIQUES DE FORA

cròniques de fora filolàlia

Comparteix l'article

Share on facebook
Share on linkedin
Share on twitter
Share on whatsapp

The school year is over! Sí, amics i amigues: aquí, a Virginia Beach, ja hem acabat el curs. Sembla increïble com el temps s’ha esfumat entre les pors del setembre i els somriures d’haver superat un curs atípic.

 

Aquí, a Virginia Beach, el setembre no vam poder començar de forma presencial a les escoles; ho havíem de fer virtualment, va ser un caos! Contrasenyes, Google Meet, Zooms, ara no me’n recordo del que m’han dit… “Mamaaaa, on és el carregador?” Fins que va arribar l’octubre i els petits fins a segon de primària van començar a l’escola presencialment, separats per mampares de plàstic, però anaven a escola. Després, de mica en mica, s’hi van anar incorporant la resta de primària, sisè (Middle School) i novè (High School). 

 

Però va arribar Halloween i ja va estar! Tothom a casa amb l’opció virtual altra vegada. Així vam arribar a Thanksgiving, després Nadal i finalment a mitjans de gener els de primària van poder tornar a l’escola conjuntament amb els de sisè. Al febrer s’incorporaven la resta d’estudiants de Middle school i de High school, però només dos dies a la setmana. 

 

Fins que per fi, cap a finals de març, ja tothom anava a l’escola gairebé tots els dies de la setmana. Ara bé, només les famílies que volien, ja que Virginia Beach Public Schools va donar l’opció a les famílies d’escollir si volien acudir a l’escola presencialment o virtualment. A més a més, deixeu-me explicar-vos-en una altra: durant el curs es va fer realitat el somni de molts…i és que la setmana començava en dimarts. Sí, els dilluns els nois i noies no anaven a l’escola perquè els mestres i el personal escolar s’havien de preparar per entomar la setmana. El dilluns passava a ser el dia que els alumnes havien de fer les tasques de forma independent. Resultat: a més de patir la síndrome del diumenge a la tarda, ara s’hi afegia la del dilluns.

 

Ara, quan miro enrere, penso que realment ha estat un curs estrambòtic. No obstant això, tots plegats hem intentat treure el millor de nosaltres, com també hem après alguna cosa més que a sumar, restar, llegir o escriure. Estudiants, mestres i pares hem entès que no és fàcil aprendre sol, i que ensenyar és més complicat del que sembla. 

 

Però ja està! Aquí ja ha arribat l’estiu i els pares i les mares hem pogut rebre els nostres fills i filles a la parada de l’autobús groc carregats amb globus i pistoles d’aigua per dir que l’estiu ja és aquí!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Més articles!

casquet de bany

El casquet de bany

Asseguda mentre els meus dos fills esperen per entrar al curset de piscina, observo en Roc. Té 5 anys com

pangrames-repte

Pangrames refrescants

Hola filolàlics! Aquí teniu tots els pangrames rebuts en motiu del Filolàlia Challenge. Gràcies, són una autèntica meravella! GEMMA MORELL:

ca