El gust per una bona conversa. Aquesta és la resposta que he donat a la pregunta “Què és el que més t’agrada d’aprendre llengües?” que m’han fet recentment.
I m’he recordat de la Carmen Martín Gaite, que sempre solc citar, i el seu monotema literari: la comunicació, el fil que no es perd entre humans que parlen entre ells, el gust per la “retahíla”.
I m’he recordat d’una frase del poeta Paul Matthews, sobre la casualitat que el gust i la parla coincideixin en un espai tan petit com la boca.
I m’he recordat de la pel·lícula Last Night (i d’algunes altres, com ara Before Sunset, Before Sunrise o la clàssica Sleuth, d’en Mankiewicz), on tot es basa en converses.
I m’he recordat de tantes i tantes vetllades on la sobretaula i la conversa que s’hi ha generat ha estat el millor de l’estona compartida.
I, ja que no puc mantenir una conversa ara mateix amb vosaltres per parlar-ne, m’he decidit a deixar-ho escrit en unes quantes ratlles.
