“Every act of communication is a miracle of translation.”

Ken Liu

C2 DE CATALÀ PER A DOCENTS: SÍ O NO

Il·lustració de Joan Turu

Comparteix l'article

Share on facebook
Share on linkedin
Share on twitter
Share on whatsapp

La notícia és cristal·lina: a partir del 2024, tothom qui vulgui ser docent haurà d’acreditar el nivell C2 de català.  El departament d’Educació vol apujar l’exigència del nivell de català que es demanarà als mestres i professors que imparteixin classes a Catalunya.

 

Aquesta decisió ens semblaria d’allò més natural si visquéssim en un país normal. Però resulta que no vivim la llengua amb normalitat, a casa nostra. Els motius són múltiples i estan carregats d’ideologia i de política; per tant, com que aquí ens dediquem a la faceta purament lingüística, ens estalviarem d’analitzar-los.

 

Què passarà, ara? S’aplicarà, aquesta mesura? I quines conseqüències pot arribar a tenir? A Filolàlia encara no ho sabem. Però sí que ens hem sentit interpel·lats a reflexionar una mica sobre quins arguments hi ha per un sí i quins per un no.

 

Aquí els teniu esgrimits:

C2 sí:

  •  A tots els països normals, l’equivalent a un nivell C2 en la llengua pròpia és un requisit bàsic i indispensable per optar a llocs de la funció pública, i sobretot en l’àmbit de l’ensenyament. Us recordeu quan us deien que només us calia el Proficency o el DALF si volíeu exercir com a docents a l’estranger? Doncs era per això. Si vols ensenyar qualsevol especialitat en una llengua concreta, has de dominar aquella llengua per poder transmetre coneixement. Punt.
  •  
  • Els certificats i títols són requisits objectivables i adients per acreditar una formació i accedir així a certs llocs de responsabilitat. El problema és que molta gent no veu la gran responsabilitat que hi ha darrere un bon docent. Responsabilitat sol ser sinònim de qualitat. I la qualitat de l’ensenyament a casa nostra hauria de ser una prioritat irrefutable.
  •  
  • La cultura de l’esforç no està de moda, ja ho sabem. Però si els docents estan preparats, si s’han hagut de preparar a consciència, si han hagut d’esforçar-se per arribar on són sabran com acompanyar l’alumnat quan sigui l’hora d’afrontar reptes, exàmens i certificacions diverses. Fent esforços transmetem esforç.
  • C2 no:

  • Si molts dels professionals que exerceixen la docència a Catalunya amb prou feines poden acreditar un nivell C1 (i els que l’acrediten per convalidacions, sovint mostren mancances importants de llengua), com volem ara exigir el C2? Potser seria millor consolidar primer i de debò un nivell C1 sense escletxes i després, amb el temps. encoratjar el C2 com a mèrit.
  •  
  • La desmotivació dels docents no és cap secret. Les circumstàncies en què s’ensenya a escoles i instituts d’arreu del territori són difícils, falten recursos i les administracions moltes vegades se’n desdiuen i descuiden. És dubtós, doncs, pensar que un nivell C2 de català motivarà mestres i professors a estudiar i anar més enllà quan el que viuen dia rere dia a les aules és profundament descoratjador.
  • Així, doncs, a Filolàlia creiem fermament que cal una reflexió urgent sobre la formació dels docents. Urgent no: urgentíssima.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    Més articles!

    SOS AUTÒNOMS

    A Filolàlia som un equip de professionals que ens esforcem dia a dia per fer la feina amb ganes, rigor,

    ca