Aquesta és una paraula que vaig descobrir i aprendre a fer servir en els meus anys d’estudiant a la Facultat de Traducció i Interpretació a la UAB, l’entranyable FTI. Allà vaig tenir el privilegi de comptar amb un professorat excel·lent, i no em puc estar de mencionar el gran Joan Sellent, grandíssim traductor del panorama català.
A ell li dec el terme “anostrament” i tantes i tantes coses. Què deu voler dir, això d’anostrar? Amb un llistat d’exemples en tindreu ben bé prou per entendre-ho.
La Bridget Jones, on se suposa que ha de comprar? Al Marks & Spencer? O a La Sirena?
Per què en Frodo Baggins va arribar a Catalunya com a Frodo Saquet i en canvi a en Harry Potter no l’anomenem Harry Ceramista o fins i tot Enric Ceramista?
Els personatges de sèries com Suits o How to Get Away With Murder han d’anar a veure el DA o el Fiscal del Districte?
L’anostrament passa per posar els personatges i fets d’una història en un context més o menys llunyà lingüísticament i culturalment parlant. Com sempre, calen uns principis clars i coherents que permetin al lector final del text o espectador sentir-s’hi còmode i no estranyar-se per res. Per això criden l’atenció personatges com la Gemma Gemec de la saga Harry Potter, una gran solució lingüística per a la Moaning Myrtle, que no xoca amb el fet de no haver anomenat el protagonista de la novel·la Enric, com dèiem abans, per un tema de coherència: es busca el mateix efecte que tindria en un lector de llengua anglesa.
Tot plegat il·lustra la complexa tasca del traductor, que no es limita només a passar d’una llengua a l’altra, sinó que ha de tenir en compte tota una altra sèrie d’aspectes com ara la fonètica, la cultura, el context, l’ús de la llengua, i, sempre, sempre, el lector o espectador que hi haurà a l’altra banda.
A Filolàlia ens apassiona el procés traductor. Continuarà…
