Cada cop som més tolerants, en general, davant les faltes d’ortografia.
La reflexió anterior és una realitat que té conseqüències oposades: d’una banda, és bonic que la comunicació prevalgui sobre el tiquismiquisme i, de l’altra, estem renunciant a una part inherent a la llengua escrita.
Els grans lectors fan menys faltes ortogràfiques que qui no llegeix (obres de qualitat, s’entén).
Fomentar la lectura és millor que fer dictats preparats tipus anys 80 a les escoles.
Que no ens molesti veure cartells plens de faltes a comerços i entitats públiques ens hauria de molestar molt.
L’ortografia forma part de la llengua. Si cuidem la llengua, hem de cuidar-ne l’ortografia.
Encara que una frase s’entengui si està plena de faltes, cal corregir-la. Escriure-la bé és sinònim de fer les coses bé.
Fer les coses bé no ens hauria de fer mandra mai.
La cultura de l’esforç comporta esforçar-se en tots els àmbits, també a l’hora de cuidar la llengua i la parla.
1 comentari
Bravo